GRÀCIES, FINLÀNDIA

Gràcies, Finlàndia. Un sentit record per al Dr. Xavier Melgarejo, pel seu llegat meravellós sobre la història del millor sistema educatiu del món. Un llibre imprescindible per entendre la transformació i l’evolució de la seva educació.

Del 3 al 7 d’octubre, vaig visitar Finlàndia amb una bona amiga, l’Angie Malpica, directora de la Universidad Multicultural CUDEC de Mèxic, de la qual he estat formador a la Universitat d’estiu del passat juliol. Hi varem anar de la mà de Sinapsia Group Finland Oy, una organització líder en innovació i tecnologia de l’educació liderada pel seu cosí, Federico Malpica Basurto, Dr. en Ciències de l’Educació amb especialitat en Qualitat i Processos d’Innovació Educativa per la UAB i màster en Direcció i Administració d’Empreses d’Organitzacions Educatives, així com Postgrau en Qualitat de la Formació. I amb l’acompanyament de Joni AlWindi, gran expert en pedagogia digital, consultor i CEO de Pioneering EdTech.

Feia anys que tenia molta il·lusió per fer aquest viatge i l’experiència va superar totes les expectatives.

Per això, m’animo a compartir en forma de decàleg les conclusions d’allò que vaig viure i aprendre.

1. El sistema educatiu finès està format per tres subsistemes perfectament engranats: Família, Societat i Escola.

2. La família recolza i confia plenament en l’Escola, perquè sap que té les millors direccions i equips de mestres. De fet, aquesta professió és la més valorada del país, i una dada que ens ho revela és que només el 7 % de les persones que volen estudiar-la, aconsegueix entrar a les facultats de magisteri.

3. La inspecció educativa no existeix, perquè són les mateixes persones líders dels centres educatius i universitats que donen comptes a la comunitat dels resultats i de l’impacte de la formació a la societat.

4. Al centre de l’Escola hi ha l’aprenentatge. Es fomenta d’una manera molt clara l’autonomia, l’esperit crític, la responsabilitat, la creativitat i l’aprenentatge col·laboratiu entre iguals. Els recursos materials, la tecnologia, el professorat i tota la comunitat (empreses, centres de recerca, institucions, biblioteques…) n’estan sempre al servei.

5. La majoria d’escoles són públiques, gratuïtes (servei de menjador inclòs) i amb uns nivells d’excel·lència molt alts.

6. Les persones expertes en educació tenen la veu. Si algun indicador no compleix amb les expectatives d’allò previst en el currículum nacional, es consulta amb les millors universitats d’educació del país. Des d’aquí, i per mitjà de la recerca i les evidències científiques, es proposen els canvis i les millores que la política aplicarà per revertir la situació. Finlàndia no sempre ha estat líder als rànquings internacionals, però actualment la diferència amb els països veïns (Suècia, Dinamarca i Noruega) i amb Espanya és considerable.

7. La direcció de cada escola és la responsable de la selecció de mestres i equips d’atenció a l’alumnat (orientadora, infermera, psicòloga….) en funció de les seves necessitats, del projecte educatiu i del perfil professional de cada candidat.

8. La intenció d’un aprenentatge profund -el deep learning- en l’àmbit metodològic és un fet que vull destacar. Un aprenentatge molt ben estructurat i pacient basat en fenòmens (ex. canvi climàtic). Una mirada més àmplia i global que allò que coneixem a casa nostra com a projectes, i en què diverses propostes i reptes desafien l’alumnat a progressar i a tenir una bona comprensió d’allò que s’ha plantejat al centre.

9. L’avaluació és una eina formativa i d’orientació del propi procés d’aprenentatge. Són curioses i sorprenents les converses entre docents i alumnat al voltant de la nota que cadascú vol treure de cada assignatura. Després d’aquestes converses, és el professorat que acompanya i posa els coneixements i recursos necessaris per tal que cada persona l’assoleixi i arribi allà on vol. Hi ha la plena consciència que no tothom aprèn de la mateixa manera ni assoleix els objectius amb la mateixa durada. Per tant, és normal que algú faci el batxillerat o la secundària amb més temps, perquè a banda de certes dificultats d’aprenentatge, també pot tenir altres prioritats com l’esport i la música.

10. El clima i l’harmonia que es respira en cada escola que he visitat és un fet també destacable. I l’amabilitat de les converses que he mantingut amb les direccions, amb el professorat i amb les persones responsables d’algunes de les aplicacions tecnològiques líders al món; persones generoses, amb gran vocació, molt compromeses amb l’educació i sempre obertes a compartir les seves experiències amb humilitat.
JOVIAT tornarà a Finlàndia amb el nou equip de direcció, amb l’objectiu de seguir amb l’aprenentatge i de sintonitzar mirades. I organitzarem una jornada pedagògica internacional amb líders educatius d’aquest país, de clima fred però de gran calidesa humana.

Gràcies, Finlàndia!